Les infraestructures resilients són aquelles que es dissenyen, construeixen i gestionen per resistir, adaptar-se i recuperar el funcionament davant de fenòmens extrems, desastres naturals, efectes del canvi climàtic o fallades operatives. El seu objectiu no és únicament reduir els danys estructurals, sinó mantenir o restablir ràpidament serveis essencials com el transport, l’energia, l’abastament d’aigua, les comunicacions o l’atenció sanitària.
Des del punt de vista de la construcció, aquest concepte va més enllà de crear estructures resistents. Una infraestructura pot suportar una determinada acció i, tanmateix, tenir dificultats per recuperar la seva funcionalitat després d’una situació crítica. La resiliència incorpora, per tant, una visió més àmplia: anticipar els riscos, reduir vulnerabilitats, absorbir els efectes d’una pertorbació, mantenir les funcions essencials i facilitar una recuperació ràpida.
Aquesta capacitat és especialment rellevant quan edificis, carreteres, ponts, xarxes de subministrament i altres infraestructures estan exposats a episodis meteorològics extrems, inundacions, incendis, variacions importants de temperatura, moviments sísmics, interrupcions energètiques o fallades tècniques.
Per aquest motiu, la resiliència s’ha de considerar al llarg de tot el cicle de vida de la infraestructura: planificació, projecte, construcció, conservació, manteniment i adaptació futura.
Què significa que una infraestructura sigui resilient?
La resiliència d’una infraestructura és la seva capacitat per continuar oferint un nivell de servei acceptable durant una situació adversa i recuperar-ne el funcionament posteriorment.
Això no implica necessàriament evitar qualsevol dany. El risc zero és difícil d’assolir i, en moltes situacions, seria desproporcionat intentar protegir tots els elements amb el mateix nivell d’exigència.
L’enfocament resilient identifica quines funcions són imprescindibles, quins punts concentren més vulnerabilitat i quines conseqüències tindria la fallada de cada element.
Quatre capacitats resulten especialment importants:
- Resistir: suportar una pertorbació sense patir danys desproporcionats.
- Absorbir: limitar-ne els efectes i evitar que una fallada local afecti tot el sistema.
- Adaptar-se: modificar temporalment el funcionament o activar alternatives.
- Recuperar-se: restablir els serveis essencials al més aviat possible.
Aquesta última capacitat diferencia especialment la resiliència de la simple resistència. No només importa què passa durant l’episodi advers, sinó també quant triga la infraestructura a recuperar-se i quins recursos són necessaris per fer-ho.
Per què són importants les infraestructures resilients?
Les infraestructures permeten el funcionament quotidià de les ciutats i de bona part de l’activitat econòmica i social. Transport, electricitat, aigua, sanejament, telecomunicacions o serveis sanitaris depenen de sistemes físics interconnectats.
Una incidència important en una d’aquestes xarxes pot produir efectes en cadena.
Per exemple, una interrupció energètica pot afectar les comunicacions i altres serveis; una carretera tallada pot dificultar l’accés d’equips d’emergència; i una fallada en el drenatge pot provocar afectacions molt més àmplies durant un episodi intens de pluja.
La construcció resilient procura limitar aquestes dependències i preparar respostes alternatives.
Aquest enfocament pren encara més rellevància davant del canvi climàtic, ja que les infraestructures tenen una vida útil molt llarga i les condicions futures poden ser diferents de les registrades durant les dècades anteriors.
La resiliència contribueix a:
- millorar la seguretat;
- mantenir serveis essencials;
- reduir interrupcions;
- limitar les conseqüències econòmiques dels danys;
- facilitar la recuperació;
- prolongar la funcionalitat dels actius;
- adaptar les infraestructures existents a noves necessitats.
Per això, actualment està estretament vinculada amb la planificació urbana, la gestió del risc i el desenvolupament sostenible.
Principis clau per dissenyar infraestructures resilients
No hi ha una solució única. Cada projecte presenta amenaces, condicions d’exposició i funcions diferents.
Avaluació de riscos i vulnerabilitats
El projecte ha de començar identificant els riscos rellevants.
Això exigeix analitzar el context físic de la infraestructura, la seva funció, els elements crítics i les conseqüències que podria tenir la seva indisponibilitat.
L’avaluació permet establir prioritats i destinar els recursos a aquells punts on una fallada tindria més impacte.
Flexibilitat i capacitat d’adaptació
Una infraestructura concebuda únicament per a unes condicions molt rígides pot tenir més dificultats per adaptar-se a escenaris diferents.
La flexibilitat consisteix a facilitar canvis de funcionament, ampliacions o futures adaptacions sense haver d’intervenir completament sobre el sistema.
Aquesta capacitat és especialment valuosa en infraestructures amb dècades de vida útil.
Redundància dels sistemes
La redundància evita que la fallada d’un únic element provoqui la interrupció completa d’un servei.
Fonts d’alimentació alternatives, equips de reserva, recorreguts addicionals o xarxes sectoritzades són exemples d’aquest principi.
L’objectiu és garantir que les funcions prioritàries disposin d’una alternativa quan el sistema principal no està disponible.
Materials, sistemes constructius i durabilitat
La resiliència també depèn de decisions constructives aparentment convencionals.
Escollir materials adequats a l’exposició, resoldre correctament els detalls, protegir els elements sensibles i executar l’obra amb rigor pot tenir tanta importància com incorporar sistemes més sofisticats.
Cal tenir en compte factors com la humitat, la corrosió, l’abrasió, la salinitat, les variacions de temperatura o la presència d’aigua.
Manteniment i monitoratge
La infraestructura continua evolucionant després de la seva posada en servei.
El desgast, les modificacions d’ús i l’aparició de nous riscos poden alterar el nivell inicial de resiliència.
Les inspeccions periòdiques, el manteniment preventiu i el monitoratge permeten identificar deterioraments abans que derivin en problemes de més abast.
Per tant, la resiliència és una propietat de tot el cicle de vida de la infraestructura.
Tipus d’infraestructures resilients
Infraestructures de transport
Carreteres, ponts, túnels i ferrocarrils necessiten mantenir la mobilitat davant de fenòmens que poden afectar traçats o estructures.
Drenatge, protecció de punts vulnerables, manteniment i itineraris alternatius poden augmentar-ne la capacitat de resposta.
Infraestructures energètiques
Els sistemes energètics tenen una influència directa sobre molts altres serveis.
Disposar d’alternatives, poder aïllar una avaria i protegir els components crítics redueix la possibilitat que una fallada local produeixi conseqüències generalitzades.
Infraestructures hidràuliques i de sanejament
Les xarxes d’aigua, drenatge i sanejament han de respondre tant a episodis d’excés d’aigua com a situacions d’escassetat.
La sectorització de xarxes, la capacitat de drenatge, l’emmagatzematge i el control del sistema contribueixen a incrementar-ne la resiliència.
Edificis i equipaments essencials
Determinats edificis han de mantenir funcions essencials fins i tot en situacions d’emergència.
En aquests casos no n’hi ha prou amb estudiar l’estructura. També cal considerar accessos, evacuació, subministrament energètic, aigua, comunicacions i continuïtat operativa.
Infraestructures resilients i sostenibles: són el mateix?
Resiliència i sostenibilitat són conceptes complementaris, però no equivalents.
La sostenibilitat se centra en aspectes com l’ús eficient dels recursos, la reducció de l’impacte ambiental i la viabilitat a llarg termini.
La resiliència, en canvi, estudia la capacitat de respondre davant d’un impacte, adaptar-s’hi i recuperar la funcionalitat.
Una infraestructura pot presentar un comportament ambiental adequat però continuar sent vulnerable davant d’una inundació o una interrupció energètica. També és possible construir una infraestructura molt resistent davant d’un risc concret sense haver-ne optimitzat suficientment el consum de recursos.
El repte consisteix a integrar ambdues perspectives.
Aquesta relació apareix també en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 9 (ODS 9), que vincula el desenvolupament amb infraestructures fiables, sostenibles i resilients.
Com s’aconsegueix una infraestructura més resilient?
La resiliència és el resultat de decisions coordinades durant tot el desenvolupament del projecte.
No existeix un únic material, tecnologia o sistema que converteixi automàticament una infraestructura en resilient.
El procés pot sintetitzar-se en cinc accions:
- Anticipar les amenaces i vulnerabilitats.
- Prevenir els riscos que es poden reduir.
- Resistir els impactes inevitables.
- Adaptar-se activant alternatives quan sigui necessari.
- Recuperar-se i restablir el servei amb rapidesa.
Aquest enfocament comença abans de construir, continua durant l’execució i s’allarga durant les dècades d’operació de la infraestructura.
El manteniment és especialment important. Els sistemes més ben projectats poden perdre eficàcia si el deteriorament no es detecta o si els elements de protecció deixen de funcionar correctament.
Construir infraestructures preparades per al futur
Una infraestructura pot mantenir-se en servei durant moltes dècades. Projectar-la exclusivament d’acord amb les condicions actuals pot limitar-ne la capacitat de resposta futura.
La construcció resilient introdueix una visió a llarg termini.
Això no significa sobredimensionar sistemàticament totes les estructures ni incorporar solucions complexes de manera indiscriminada. Significa entendre els riscos, prioritzar-los i prendre decisions proporcionades a les conseqüències possibles.
La combinació d’un bon projecte, materials adequats, una execució rigorosa, sistemes redundants quan siguin necessaris i una estratègia de manteniment eficaç permet reduir vulnerabilitats.
En aquest sentit, construir amb resiliència significa preparar les infraestructures perquè continuïn complint la seva funció fins i tot quan les condicions deixin de ser les habituals.
Preguntes freqüents sobre infraestructures resilients
Què és una infraestructura resilient?
És una infraestructura concebuda per resistir situacions adverses, adaptar-se als seus efectes i recuperar ràpidament les funcions essencials.
Quines característiques té?
Les principals són durabilitat, adaptabilitat, redundància, identificació de riscos, manteniment i capacitat de recuperació.
Quins exemples d'infraestructures resilients hi ha?
Una xarxa d’aigua sectoritzada, una carretera amb drenatge adaptat a episodis intensos, una xarxa energètica amb alternatives de subministrament o un equipament essencial amb sistemes de reserva són exemples d’aplicació dels principis de resiliència.
Quina diferència hi ha entre resistència i resiliència?
La resistència consisteix a suportar una acció. La resiliència inclou, a més, absorbir-ne els efectes, adaptar-se i recuperar la funcionalitat.
Com afecta el canvi climàtic les infraestructures?
Pot modificar les condicions ambientals i els riscos als quals estaran exposades durant la seva vida útil. La construcció resilient incorpora aquesta possible evolució a la planificació.
Quina relació tenen amb l'ODS 9?
L’ODS 9 incorpora les infraestructures resilients dins d’una visió de desenvolupament basada en infraestructures fiables i sostenibles, industrialització i innovació.
