La construcció d’una nau industrial és un procés que comprèn l’anàlisi de les necessitats de l’activitat, l’estudi de la parcel·la i del terreny, la redacció del projecte, l’obtenció de llicències, la fonamentació, l’execució de l’estructura i l’envolupant, la solera, les instal·lacions i la posterior legalització i posada en marxa. El termini i la solució constructiva final depenen de l’ús de la nau, les càrregues previstes, les característiques del terreny, el sistema estructural, les instal·lacions necessàries i els condicionants urbanístics i normatius.
Per aquest motiu, construir una nau industrial no consisteix únicament a executar una estructura sobre una parcel·la. Les decisions preses durant les primeres fases condicionen una part important del cost, el funcionament futur de l’edifici i la facilitat amb què es podrà adaptar a canvis en l’activitat.
Una planificació correcta ha de coordinar des de l’inici arquitectura, enginyeria, estructura, instal·lacions i execució. En projectes d’edificació per a empreses i promotors, aquesta visió global ajuda a detectar incompatibilitats abans que arribin a obra i permet plantejar l’edifici tenint en compte tant la seva construcció com el seu funcionament posterior.
Quan es tracta específicament de construcció de naus industrials i logístiques, aquestes són les principals fases que ha de contemplar el projecte.
Resum: les fases de la construcció d’una nau industrial
Les principals fases per construir una nau industrial són: definir les necessitats i estudiar la parcel·la, realitzar la topografia i l’estudi geotècnic, redactar el projecte i tramitar les llicències, executar el moviment de terres i la fonamentació, muntar l’estructura, completar els tancaments i la coberta, construir la solera, executar les instal·lacions i finalitzar la legalització i posada en marxa.
A continuació s’explica què succeeix en cadascuna d’aquestes etapes i, sobretot, quines decisions convé resoldre abans d’avançar a la següent.
1. Necessitats i parcel·la: el punt de partida d’una nau industrial
Abans de començar el disseny d’una nau industrial cal definir amb precisió per a què s’utilitzarà.
No requereix la mateixa solució un magatzem convencional que una nau logística amb un moviment elevat de mercaderies, una planta productiva amb maquinària pesada o un edifici industrial que combini activitat, emmagatzematge i oficines.
Ús, distribució i necessitats operatives
El denominat layout permet organitzar els espais tenint en compte el funcionament real de l’activitat. En aquesta fase s’estudien qüestions com:
- zones de producció o emmagatzematge;
- circulació de persones i vehicles;
- molls i accessos;
- ubicació de maquinària;
- espais tècnics;
- àrees administratives;
- alçades lliures necessàries;
- càrregues previstes;
- necessitats de manteniment.
La distribució també ha de contemplar l’evolució futura de l’empresa. Reservar espai per a una ampliació, preveure noves línies de producció o estudiar com podria créixer una zona logística pot evitar intervencions molt més complexes posteriorment.
Viabilitat urbanística de la parcel·la
La parcel·la ha de ser compatible amb l’edifici que es pretén construir i amb l’activitat que s’hi vol desenvolupar.
Abans de tancar el disseny convé comprovar paràmetres com la qualificació urbanística, l’ocupació màxima, l’edificabilitat, les alçades permeses, les distàncies als límits i altres condicionants establerts pel planejament aplicable.
Aquesta comprovació prèvia evita desenvolupar un projecte de nau industrial que posteriorment s’hagi de modificar per incompatibilitats urbanístiques.
Si el que es busca és conèixer el procés general de qualsevol tipus d’edifici, també es pot consultar la guia sobre les fases d’una obra nova.
2. Estudi geotècnic i topografia: què són i per què condicionen la fonamentació
Un cop definida la implantació, cal conèixer amb més precisió tant la geometria de la parcel·la com les característiques del terreny.
Què és un estudi geotècnic?
L’estudi geotècnic analitza les característiques del terreny sobre el qual es construirà l’edifici.
La seva finalitat és proporcionar la informació necessària per poder dissenyar adequadament la fonamentació. Entre altres factors, permet conèixer la composició i el comportament de les diferents capes del subsòl i detectar possibles condicionants que s’hagin de tenir en compte durant el projecte.
Per aquest motiu, preguntar-se què és un estudi geotècnic no s’hauria de reduir a considerar-lo un document previ a l’obra. Les seves conclusions poden tenir conseqüències directes sobre el disseny estructural i sobre el sistema de fonamentació.
Com influeix el terreny en una nau industrial
Dues parcel·les de dimensions similars poden requerir solucions diferents si les característiques del subsòl són diferents.
La fonamentació ha de transmetre les càrregues de l’edifici al terreny de manera segura. Per tant, dimensions, profunditat i solució constructiva s’han de definir a partir del projecte estructural i dels resultats dels estudis previs.
Juntament amb l’anàlisi geotècnica, l’aixecament topogràfic proporciona una representació precisa del terreny, les seves cotes, desnivells i elements existents. Aquesta informació resulta especialment útil per definir moviments de terres, rasants, accessos i drenatges.
3. Projecte de nau industrial i llicències a Catalunya
Amb les necessitats, la parcel·la i la informació del terreny definides es pot desenvolupar tècnicament la solució.
El disseny de naus industrials ha de coordinar arquitectura, estructura i instal·lacions des de les primeres decisions. Resoldre aquestes disciplines de manera independent augmenta el risc que apareguin interferències o modificacions durant l’execució.
Del disseny inicial al projecte d’execució
El projecte va concretant progressivament elements com:
- implantació de l’edifici;
- distribució interior;
- estructura;
- fonamentació;
- façanes i coberta;
- instal·lacions;
- evacuació;
- protecció contra incendis;
- característiques dels materials;
- detalls constructius.
El projecte d’execució proporciona el nivell de definició necessari per portar aquestes solucions a obra i coordinar els diferents treballs.
Llicència d’obres i règim d’activitat
La llicència d’una nau industrial no s’ha de confondre amb els tràmits necessaris per desenvolupar posteriorment l’activitat.
A Catalunya, a més de la tramitació urbanística i d’obres que correspongui, l’activitat pot quedar sotmesa a diferents règims d’intervenció administrativa segons les seves característiques i incidència ambiental: autorització ambiental, llicència ambiental o comunicació, entre altres supòsits previstos per la normativa.
Definir aquests condicionants amb prou antelació ajuda a coordinar el projecte constructiu amb els requisits necessaris per a la futura posada en funcionament.
Es disposa d’una parcel·la o d’un avantprojecte?
4. Moviment de terres i fonamentació
Un cop iniciada l’obra, una de les primeres actuacions és preparar el terreny per rebre l’edifici.
Els treballs poden incloure neteja i condicionament de la parcel·la, excavacions, reblerts, anivellament i execució de les cotes definides en projecte.
La planificació del moviment de terres ha d’estar relacionada amb les rasants definitives, els accessos, el sanejament i la resta de la urbanització exterior.
Fonamentació d’una nau industrial
La fonamentació d’una nau industrial és l’element encarregat de transmetre al terreny les càrregues procedents de l’estructura.
No existeix una solució universal aplicable a totes les naus. La geometria de l’edifici, el sistema estructural, les accions previstes i, especialment, les característiques geotècniques del terreny en condicionen el disseny.
Aquesta és una de les raons per les quals és important completar correctament les fases prèvies: una modificació rellevant de l’estructura o de les càrregues també pot afectar la fonamentació.
En aquesta etapa també cal prestar atenció a la posició d’ancoratges, passos d’instal·lacions i trobades amb elements que s’executaran posteriorment.
5. Estructura de la nau industrial
L’estructura constitueix el sistema resistent principal de l’edifici i defineix una part important de la seva geometria.
En l’estructura d’una nau industrial es poden utilitzar, segons el projecte, solucions metàl·liques o sistemes de formigó prefabricat.
Estructura metàl·lica
Les estructures metàl·liques permeten resoldre naus amb geometries i llums adaptades a diferents necessitats industrials. El seu disseny ha de coordinar pilars, bigues, arriostraments, unions i els punts de suport d’altres elements de l’edifici.
Estructura prefabricada de formigó
Les solucions prefabricades de formigó permeten industrialitzar una part important del sistema estructural mitjançant elements fabricats prèviament i posteriorment muntats a obra.
Què determina l’elecció de l’estructura
L’elecció no s’hauria de fer atenent un únic criteri.
Entre els factors que s’han d’analitzar hi ha:
- llums estructurals;
- càrregues;
- geometria;
- resistència al foc requerida;
- interferències amb instal·lacions;
- procés de muntatge;
- necessitats futures;
- planificació de l’obra.
L’estructura ha de respondre, en definitiva, al funcionament previst de l’edifici i al conjunt del projecte.
6. Tancaments, façana i coberta
Un cop aixecat el sistema resistent comença a completar-se l’envolupant de la nau.
Façanes i cobertes protegeixen l’espai interior de les condicions exteriors i tenen un paper directe en aspectes com l’estanquitat, l’aïllament i el comportament energètic.
Façanes i tancaments
El sistema de tancament s’ha de seleccionar atenent les condicions del projecte i l’ús de la nau. A més del material principal, són especialment importants les trobades amb portes, obertures, pilars, sòcols i altres elements.
Coberta
La coberta ha de resoldre correctament l’evacuació d’aigua, l’aïllament, l’estanquitat, els passos d’instal·lacions i els punts singulars.
En edificis industrials també pot ser necessari preveure des del projecte la presència d’equips tècnics o altres elements que condicionin l’estructura o la configuració de la mateixa coberta.
És en aquestes zones de trobada on una bona coordinació de projecte adquireix especial rellevància, ja que petits detalls poden afectar posteriorment la durabilitat i el manteniment de l’edifici.
7. Solera industrial: càrregues, planimetria i juntes
La solera és una de les parts d’una nau industrial que més directament entra en contacte amb l’activitat diària.
No s’ha de plantejar únicament com un paviment d’acabat.
El seu disseny ha de respondre a l’ús previst de l’edifici i a les sol·licitacions a què estarà sotmesa: circulació d’equips, maquinària, sistemes d’emmagatzematge o altres càrregues derivades de l’activitat.
Aspectes que s’han de definir
Entre els paràmetres que poden condicionar una solera industrial hi ha:
- càrregues d’ús;
- trànsit previst;
- necessitats de planimetria;
- acabat superficial;
- distribució i tractament de juntes;
- relació amb pilars i elements estructurals;
- trobades amb portes, molls i zones exteriors.
En determinats usos logístics o productius, els requisits de la solera poden ser especialment exigents. Per això s’han de conèixer abans d’executar aquesta fase i no quan l’edifici ja està acabat.
8. Instal·lacions i protecció contra incendis
Una nau industrial necessita molt més que estructura i tancaments per poder entrar en funcionament.
Electricitat, il·luminació, sanejament, abastament, telecomunicacions, ventilació, climatització o instal·lacions específiques de procés s’han de coordinar amb arquitectura i estructura.
Com més complexa sigui l’activitat, més importància adquireix aquesta coordinació.
Un projecte d’emmagatzematge automatitzat, per exemple, pot requerir una relació especialment precisa entre estructura, distribució, instal·lacions i equips. Rubau Tarrés compta entre els seus projectes amb el magatzem robotitzat de Puratos a Vidreres, exemple de l’especialització que poden assolir aquest tipus d’edificis.
Protecció contra incendis en una nau industrial
La seguretat contra incendis s’ha d’incorporar des del projecte i no afegir-se en finalitzar l’obra.
Des del 10 de maig de 2025 és vigent el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials aprovat pel Reial decret 164/2025, que substitueix l’anterior reglament de 2004.
La configuració de l’edifici, la seva activitat i les condicions de risc influeixen en les mesures que s’han de projectar, per la qual cosa l’anàlisi s’ha de realitzar per a cada cas concret.
9. Legalització, lliurament i posada en marxa
Finalitzar físicament l’obra no significa que el procés hagi acabat.
Abans de l’entrada en funcionament s’han de completar les comprovacions, certificats, documentació final i tràmits que corresponguin tant a l’edifici com a les seves instal·lacions i a l’activitat.
Aquesta fase pot incloure proves de funcionament, documentació de final d’obra, legalització d’instal·lacions i els procediments administratius necessaris en funció del cas.
Una planificació correcta des de les fases inicials facilita aquest tancament. Quan projecte, execució i requisits administratius han avançat de manera coordinada, disminueix el risc de descobrir al final incompatibilitats que obliguin a fer modificacions.
Quant es triga a construir una nau industrial?
El termini per construir una nau industrial no es pot establir únicament a partir de la seva superfície.
Depèn de factors com la complexitat del projecte, les característiques del terreny, el sistema estructural, les instal·lacions, la disponibilitat de materials i equips, la coordinació entre oficis i la tramitació administrativa.
A més, convé diferenciar entre el temps estrictament destinat a l’obra i el termini total del projecte. Abans de començar l’execució s’han d’haver realitzat estudis, disseny, projecte i tràmits administratius.
Per aquest motiu, el calendari s’ha d’elaborar específicament per a cada projecte i revisar-se a mesura que augmenta el seu nivell de definició.
Rubau Tarrés aplica metodologies BIM i Lean Construction en els seus projectes d’edificació per millorar la planificació i coordinació dels equips implicats.
Exemples de construcció de naus industrials a Girona
L’experiència en obra permet traslladar les decisions de projecte a situacions reals i detectar condicionants que no sempre són visibles sobre plànol.
Entre els projectes industrials publicats per Rubau Tarrés hi ha actuacions logístiques i naus destinades a activitats empresarials a Girona i el seu entorn.
Nau logística CBL a Girona
La nau logística CBL – Recaders Girona forma part dels projectes d’edificació industrial executats per Rubau Tarrés.
La seva fitxa pública permet consultar la galeria de l’actuació. Les dades relatives a superfície construïda, durada concreta de l’obra o abast tècnic detallat no s’incorporen en aquesta guia perquè actualment no figuren publicades a la fitxa del projecte.
Nau Coalci a Aiguaviva
Un altre projecte de referència és la nau Coalci a Aiguaviva, destinada a una activitat vinculada al lloguer de maquinària.
De la mateixa manera, s’evita atribuir al projecte superfícies, sistemes constructius o terminis que no estiguin publicats i validats.
Aquests projectes ajuden a contextualitzar la construcció industrial des de la perspectiva d’una constructora que treballa amb naus, centres logístics i edificis productius adaptats als requisits operatius de cada activitat.
Preguntes freqüents sobre la construcció d’una nau industrial
Quines són les fases de la construcció d’una nau industrial?
El procés es pot organitzar en nou grans fases: definició de necessitats i parcel·la, topografia i estudi geotècnic, projecte i llicències, moviment de terres i fonamentació, estructura, tancaments i coberta, solera industrial, instal·lacions i protecció contra incendis, i legalització i posada en marxa.
Tot i que es presentin de forma seqüencial, moltes decisions s’han de coordinar entre diverses fases.
Quins requisits s’han de complir per construir una nau industrial?
Els requisits depenen de la parcel·la, del municipi, del projecte i de l’activitat que s’hi desenvoluparà.
Com a punt de partida s’han de comprovar la compatibilitat urbanística, les condicions de la parcel·la, el projecte tècnic, les autoritzacions o llicències corresponents i els requisits associats a l’activitat i a les instal·lacions.
Quant costa el m² de construcció d’una nau industrial?
No existeix un preu per metre quadrat vàlid per a qualsevol nau industrial.
El pressupost depèn de variables com la superfície i la geometria de l’edifici, el terreny i la fonamentació, l’estructura, l’envolupant, la solera, les instal·lacions, les exigències de l’activitat i el nivell d’acabats.
Per obtenir una xifra útil cal estudiar un projecte o, com a mínim, disposar de prou informació sobre les necessitats de la futura nau.
Quant costa construir una nau industrial de 500 m²?
La superfície per si sola no permet determinar el cost.
Dues naus de 500 m² poden necessitar solucions estructurals, fonamentacions, instal·lacions i acabats molt diferents. També poden variar significativament en funció de l’ús industrial o logístic previst i de les característiques de la parcel·la.
Per tant, abans de fixar un pressupost s’han de definir els principals paràmetres tècnics del projecte.
Planificar bé la construcció d’una nau industrial
La construcció d’una nau industrial exigeix coordinar decisions urbanístiques, tècniques, estructurals i operatives des de les primeres fases.
L’estudi de la parcel·la i del terreny condiciona el projecte; el projecte defineix la fonamentació, l’estructura i l’envolupant; i l’ús futur determina una part important de les instal·lacions, la solera i les necessitats de seguretat.
Treballar aquestes variables com un únic procés permet anticipar condicionants, millorar la planificació de l’obra i reduir modificacions durant l’execució.
Rubau Tarrés desenvolupa projectes de construcció de naus industrials i logístiques adaptats a activitats productives, d’emmagatzematge i distribució a Catalunya.
