No tots els magatzems són iguals. Tot i que a primera vista poden semblar grans edificis destinats a guardar mercaderies, les diferències entre uns i altres van molt més enllà de les dimensions. L’activitat que s’hi desenvolupa, els productes que s’hi emmagatzemen, la freqüència d’entrada i sortida de vehicles o el grau d’automatització condicionen tant el funcionament com la construcció de l’edifici.
Per exemple, una nau dedicada a distribuir productes a diferents punts de venda no té les mateixes necessitats que un magatzem frigorífic o una instal·lació robotitzada. Canvien la distribució interior, els sistemes d’emmagatzematge, les instal·lacions tècniques i fins i tot les característiques que ha de tenir l’estructura de l’edifici.
Per això, quan parlem de tipus de magatzems, convé diferenciar entre la funció logística i les característiques constructives. Totes dues estan estretament relacionades, però no són el mateix.
En aquesta guia repassem les principals classes de magatzems, les diferències entre elles i els aspectes que considerem fonamentals a l’hora d’abordar el disseny i la construcció de naus logístiques: des dels molls de càrrega fins a les alçades útils, els sistemes d’automatització i les solucions autoportants.
Es disposa d’una parcel·la o d’un avantprojecte?
Què és un magatzem logístic i en què es diferencia d’un centre logístic?
Un magatzem logístic és una instal·lació destinada a rebre, guardar, organitzar i expedir mercaderies. La seva funció principal és garantir que els productes estiguin disponibles quan es necessiten i en les condicions adequades.
Ara bé, no tots els magatzems es limiten a guardar productes. Segons l’activitat, també poden incorporar zones de preparació de comandes, classificació, etiquetatge, embalatge o gestió de devolucions.
Aquí apareix una distinció important: un magatzem no és exactament el mateix que un centre logístic.
Mentre que el magatzem té com a funció característica custodiar i gestionar existències, un centre logístic agrupa diferents operacions relacionades amb el moviment i la distribució de mercaderies. Pot incloure un o diversos magatzems, àrees de preparació de comandes, zones de transport i espais de gestió operativa.
Per exemple, una empresa pot disposar d’un magatzem on conserva els productes acabats i, alhora, gestionar un centre logístic des del qual organitza les expedicions a diferents destinacions.
A la pràctica, tots dos conceptes es poden solapar. El més important és entendre quines operacions es desenvoluparan a la instal·lació.
Des del punt de vista constructiu, aquesta diferència té conseqüències importants. Un edifici destinat principalment a l’emmagatzematge pot prioritzar la capacitat i l’aprofitament vertical, mentre que una plataforma de distribució amb molt moviment de vehicles pot necessitar més superfície de maniobra, zones d’expedició i molls de càrrega.
Funcions d’un magatzem dins de la cadena de subministrament
Els magatzems intervenen en diferents etapes de la cadena de subministrament i poden desenvolupar diverses funcions simultàniament.
Entre les més habituals hi trobem:
- Recepció de mercaderies: descàrrega, identificació i comprovació dels productes rebuts.
- Emmagatzematge: ubicació de les mercaderies en prestatgeries, zones de terra o altres sistemes.
- Control d’inventari: seguiment de les existències, la seva localització i els seus moviments.
- Preparació de comandes: selecció, agrupació i embalatge dels productes que s’han d’enviar.
- Expedició: organització de les mercaderies i càrrega dels vehicles de transport.
- Gestió de devolucions: recepció, classificació i tractament dels productes retornats.
Aquestes operacions determinen com s’ha d’organitzar l’espai. Per exemple, quan la preparació de comandes té molt pes en l’activitat, pot ser necessari reservar superfícies específiques i dissenyar recorreguts que redueixin els desplaçaments.
Per això, abans de projectar una nau logística, és fonamental conèixer què s’hi emmagatzemarà, com es mouran les mercaderies i quin volum d’operacions haurà de suportar la instal·lació.
Tipus de magatzems segons la seva funció logística
Una de les classificacions més habituals dels magatzems és la que té en compte la seva funció dins de la cadena de subministrament.
Segons aquest criteri, podem distingir entre magatzems d’aprovisionament, de producció, de distribució, de trànsit o de preparació de comandes, entre d’altres.
Aquesta classificació no és excloent: una mateixa instal·lació pot desenvolupar diverses funcions.
Magatzems d’aprovisionament i de producció
Els magatzems d’aprovisionament guarden matèries primeres, components i subministraments necessaris per desenvolupar una activitat industrial.
Normalment se situen a prop de les instal·lacions productives, ja que la seva funció principal és assegurar que els materials estiguin disponibles quan es necessiten.
Pensem en una fàbrica que utilitza components metàl·lics, envasos o materials d’embalatge. Disposar d’un espai d’emmagatzematge ben organitzat permet abastir les línies de producció i reduir el risc d’interrupcions per manca de material.
Els magatzems de producció, per la seva banda, estan destinats a guardar productes que ja han iniciat el procés de fabricació, però que encara no estan acabats.
Poden allotjar peces, subconjunts o materials que han de passar per diferents fases abans de convertir-se en el producte final.
En tots dos casos, el disseny de l’espai ha de facilitar la connexió entre l’emmagatzematge i la producció. La circulació interior, els accessos i la distribució de les àrees de treball són tan importants com la capacitat d’emmagatzematge.
Magatzems de distribució i centres logístics
Els magatzems de distribució reben productes, generalment acabats, per enviar-los posteriorment a clients, comerços o altres instal·lacions.
La seva ubicació acostuma a respondre a criteris estratègics, com ara la proximitat a les principals vies de transport o a les zones de consum.
Dins d’aquesta categoria podem diferenciar entre magatzems centrals i regionals.
Els primers concentren mercaderies i poden abastir altres magatzems de la xarxa. Els segons se situen més a prop de determinats mercats per facilitar els lliuraments.
Aquest tipus d’instal·lacions acostuma a requerir una organització especialment acurada de les entrades i sortides de mercaderies.
Els molls de càrrega, la circulació de camions, les zones d’expedició i les superfícies de maniobra són elements determinants per al seu funcionament.
Per tant, no n’hi ha prou amb disposar d’una nau àmplia. La distribució ha de permetre que les operacions es desenvolupin sense interferències innecessàries entre vehicles, mercaderies i persones.
Magatzems de trànsit, cross-docking i picking
No totes les instal·lacions logístiques estan pensades per mantenir grans quantitats de productes emmagatzemats durant períodes llargs.
Els magatzems de trànsit funcionen com a punts intermedis on les mercaderies romanen temporalment abans de continuar el seu recorregut.
Una modalitat especialment interessant és el cross-docking, un sistema en què els productes rebuts es classifiquen i es preparen per a l’expedició amb poc o cap emmagatzematge intermedi.
En aquests casos, la rapidesa de les operacions i la coordinació entre la recepció i la sortida adquireixen un protagonisme especial.
També trobem els magatzems de picking, destinats principalment a preparar comandes.
Són habituals en activitats com el comerç electrònic, en què una comanda pot reunir productes de diferents referències i ubicacions.
A aquestes categories hi podem afegir els magatzems de consolidació, que agrupen mercaderies procedents de diferents orígens, i els magatzems temporals o estacionals, utilitzats per absorbir increments puntuals de demanda.
Cada activitat necessita una distribució específica. En una instal·lació de cross-docking, per exemple, pot ser més important disposar de zones de classificació i suficients accessos de càrrega que maximitzar la superfície ocupada per prestatgeries.
Tipus de magatzems segons les mercaderies i les condicions de conservació
Una altra manera de classificar els magatzems consisteix a observar quins productes guarden i quines condicions necessiten per conservar-se correctament.
Una instal·lació destinada a materials de construcció no requereix les mateixes solucions que una altra utilitzada per a productes alimentaris, farmacèutics o substàncies que presenten riscos específics.
A més, segons les característiques de la mercaderia, es poden utilitzar recintes coberts, espais exteriors o instal·lacions amb condicions ambientals controlades.
Magatzems de matèries primeres i productes acabats
Els magatzems de matèries primeres guarden materials que encara s’han de transformar durant un procés productiu.
Els magatzems de productes intermedis allotgen mercaderies que es troben entre diferents fases de fabricació.
Finalment, els magatzems de productes acabats contenen articles preparats per a la comercialització o distribució.
Tot i que aquesta classificació sembla senzilla, té implicacions importants en el disseny.
El pes, les dimensions, la forma de manipulació i la rotació de les mercaderies condicionen els sistemes d’emmagatzematge.
Per exemple, els productes paletitzats es poden organitzar mitjançant prestatgeries industrials, mentre que determinats materials voluminosos poden necessitar àrees d’emmagatzematge a terra o solucions específiques.
També cal considerar la resistència i la regularitat del paviment, les càrregues transmeses pels sistemes d’emmagatzematge i l’espai necessari per als equips de manutenció.
Una nau correctament dimensionada ha de respondre a les característiques reals de les mercaderies i no únicament a la superfície que es vol construir.
Magatzems frigorífics i de temperatura controlada
Els magatzems frigorífics estan destinats a productes que necessiten mantenir-se dins de determinats intervals de temperatura.
Són habituals en sectors com l’alimentació i la indústria farmacèutica.
En aquest tipus d’instal·lacions, el control ambiental és una part essencial del projecte.
La seva construcció pot requerir tancaments amb prestacions tèrmiques específiques, aïllament, equips de refrigeració, control de la humitat i solucions destinades a reduir els intercanvis d’aire amb l’exterior.
Els accessos també s’han d’estudiar acuradament.
Cada obertura pot provocar intercanvis tèrmics que afecten el consum energètic i l’estabilitat de les condicions interiors.
Per això es poden utilitzar portes ràpides, sistemes de separació entre ambients i abrics als molls de càrrega i descàrrega.
El disseny ha de tenir en compte tant les necessitats de conservació dels productes com les condicions de treball de les persones i els requisits de les instal·lacions tècniques.
Magatzems per a mercaderies especials
Algunes mercaderies requereixen mesures particulars per les seves dimensions, característiques físiques o riscos associats.
És el cas de determinats productes químics, materials inflamables, articles sensibles o mercaderies que necessiten condicions ambientals especials.
També hi ha instal·lacions destinades a recanvis, materials auxiliars, envasos, embalatges i documentació.
En tots aquests casos, les característiques del producte determinen els requisits d’emmagatzematge.
Quan hi ha substàncies perilloses, per exemple, poden ser necessàries mesures específiques de compartimentació, ventilació, protecció contra incendis i control de vessaments, segons la normativa aplicable i els riscos de l’activitat.
Per això no convé definir una nau logística sense conèixer prèviament quines mercaderies allotjarà.
Les exigències tècniques poden modificar la distribució, els materials constructius, les instal·lacions i els sistemes de seguretat.
Tipus de magatzems segons la construcció i el grau d’automatització
El funcionament d’un magatzem també depèn de com es manipulen, transporten i organitzen les mercaderies a l’interior.
Segons el grau de mecanització, podem distingir entre magatzems convencionals, semiautomatitzats i automatitzats.
A més, existeixen solucions constructives específiques, com els magatzems autoportants, en què l’estructura d’emmagatzematge forma part de l’estructura del mateix edifici.
És important no confondre tots dos criteris: el grau d’automatització descriu com funciona el magatzem, mentre que el concepte autoportant fa referència a la solució estructural.
Magatzems convencionals i semiautomatitzats
Els magatzems convencionals utilitzen sistemes tradicionals d’emmagatzematge i equips de manutenció manejats per operaris.
És habitual trobar-hi prestatgeries per a palets, carretons elevadors, transpalets i zones destinades a operacions manuals.
La seva característica principal és que bona part dels moviments de mercaderies depenen de la intervenció humana.
Això no significa que siguin instal·lacions poc eficients. Un magatzem convencional correctament organitzat pot respondre perfectament a activitats amb volums moderats, productes variats o necessitats canviants.
L’alçada operativa depèn dels equips utilitzats, la configuració de les prestatgeries i les característiques de l’edifici. Per tant, no existeix una alçada màxima universal que permeti definir tots els magatzems convencionals.
Els magatzems semiautomatitzats combinen operacions manuals amb equips mecànics o automàtics.
Per exemple, poden incorporar transportadors, sistemes de moviment de palets o solucions de preparació de comandes que facilitin determinades tasques.
Aquesta alternativa permet automatitzar processos concrets sense transformar necessàriament tota la instal·lació.
Des del punt de vista constructiu, convé estudiar com s’integraran els equips actuals i quines possibilitats hi ha d’ampliar l’automatització en el futur.
Magatzem automatitzat: com funciona i què necessita
Un magatzem automatitzat utilitza equips i sistemes de control capaços d’executar determinades operacions logístiques amb una intervenció humana reduïda.
Segons la instal·lació, pot incorporar transelevadors, transportadors, sistemes shuttle, robots mòbils o altres tecnologies de manutenció.
Aquests equips solen coordinar-se mitjançant solucions informàtiques que gestionen els moviments i les ubicacions de les mercaderies.
L’objectiu és millorar l’eficiència de les operacions, aprofitar l’espai i facilitar la traçabilitat dels productes.
Ara bé, automatitzar un magatzem no consisteix simplement a instal·lar robots dins d’una nau convencional.
La tecnologia pot condicionar aspectes importants de l’edifici:
- Alçada disponible: alguns sistemes aprofiten l’emmagatzematge vertical per augmentar la capacitat.
- Paviment i fonamentació: han de respondre a les càrregues, toleràncies i exigències dels equips previstos.
- Estructura: cal coordinar-la amb les instal·lacions i els sistemes d’emmagatzematge.
- Instal·lacions tècniques: han de preveure les necessitats elèctriques, de comunicacions, climatització i manteniment que corresponguin.
- Seguretat: és imprescindible estudiar les zones de circulació, els accessos i les mesures de protecció.
Per això, quan una nau ha d’incorporar automatització, és recomanable definir les necessitats logístiques i tecnològiques des de les primeres fases del projecte.
Dissenyar l’edifici i decidir després com instal·lar-hi els sistemes automàtics pot generar limitacions difícils o costoses de resoldre.
Magatzem autoportant: què és i quins avantatges té
Un magatzem autoportant és una solució constructiva en què les mateixes prestatgeries d’emmagatzematge formen part de l’estructura resistent de l’edifici.
A diferència d’una nau convencional, on l’estructura de l’immoble i les prestatgeries acostumen a ser elements independents, en un magatzem autoportant el sistema d’emmagatzematge també suporta la coberta i els tancaments.
Aquesta configuració permet integrar de manera especialment estreta l’estructura de l’edifici i l’organització de les mercaderies.
Entre els possibles avantatges destaquen l’aprofitament de l’alçada, l’optimització de l’espai disponible i la integració de sistemes d’emmagatzematge de gran capacitat.
Tanmateix, no és una solució adequada per a qualsevol activitat.
El seu disseny exigeix estudiar les càrregues de les mercaderies, els equips de manutenció, les accions del vent, les exigències de la coberta i els tancaments, la fonamentació i les condicions de seguretat.
A més, encara que molts magatzems autoportants incorporen solucions automatitzades, un magatzem autoportant no ha de ser necessàriament automàtic.
L’elecció ha de respondre a l’activitat prevista, les necessitats de capacitat i la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.
Molls de càrrega: una peça clau en el disseny de naus logístiques
Els molls de càrrega i descàrrega són els punts de connexió entre l’interior d’una instal·lació logística i els vehicles que transporten les mercaderies.
La seva funció és facilitar el moviment de productes entre els camions i el magatzem en condicions adequades d’operativitat i seguretat.
En una nau amb molt moviment de mercaderies, el disseny dels molls pot influir directament en la capacitat de recepció i expedició.
Un nombre insuficient de posicions o una mala distribució dels accessos pot provocar esperes, interferències i dificultats de maniobra.
Per això considerem que els molls s’han d’estudiar des de la fase inicial del projecte, juntament amb l’organització interior del magatzem i la circulació exterior.
Tipus de molls de càrrega i descàrrega
Existeixen diferents configuracions de molls de càrrega, que se seleccionen segons l’activitat, els vehicles utilitzats i les característiques de l’edifici.
Una distinció habitual és la que existeix entre els molls amb plataforma elevada i les zones de càrrega a nivell de terra.
Els primers permeten situar els vehicles al costat d’una plataforma des de la qual es facilita el moviment de mercaderies. Acostumen a incorporar equips d’anivellament per salvar les diferències entre el paviment del magatzem i la caixa del camió.
Les zones de càrrega a nivell de terra poden ser adequades per a determinades operatives i tipus de vehicles.
A més, els molls poden disposar de diferents equipaments:
- Rampes anivelladores: permeten compensar diferències d’alçada entre el moll i el vehicle.
- Abrics de moll: ajuden a limitar l’entrada d’aire, aigua i pols durant les operacions.
- Portes industrials: permeten tancar i controlar els accessos.
- Topalls i sistemes de protecció: contribueixen a protegir l’edifici i els equips.
- Sistemes de retenció o immobilització: ajuden a evitar moviments imprevistos dels vehicles durant la càrrega i descàrrega.
L’elecció depèn de l’ús previst i de l’avaluació de riscos de cada instal·lació.
En magatzems frigorífics, per exemple, és especialment important reduir els intercanvis tèrmics durant les operacions.
Què cal tenir en compte per dimensionar els molls
A l’hora de dissenyar un moll de càrrega, no n’hi ha prou amb determinar quantes portes caben a la façana.
Cal conèixer el moviment previst de vehicles, les seves característiques i la durada de les operacions.
Alguns dels aspectes que s’han d’estudiar són:
- Nombre de camions: quants vehicles utilitzaran la instal·lació i quants poden coincidir en els moments de màxima activitat.
- Tipus de transport: dimensions, alçades de caixa i característiques dels vehicles.
- Volum de mercaderies: quantitat de productes que entren i surten del magatzem.
- Organització dels recorreguts: circulació de camions, carretons elevadors i persones.
- Espai de maniobra: superfície disponible per aproximar-se, estacionar i sortir.
- Seguretat: prevenció de caigudes, atrapaments, cops i moviments accidentals.
També convé estudiar la relació entre els molls i les zones interiors de recepció i expedició.
Una descàrrega ràpida perd part del seu avantatge si la mercaderia troba obstacles o recorreguts innecessàriament llargs un cop dins de l’edifici.
De la mateixa manera, una zona exterior massa ajustada pot dificultar l’activitat encara que la nau disposi de prou molls.
En definitiva, els molls s’han de dimensionar segons l’operativa real, no únicament en funció de la superfície construïda.
Alçada útil d’una nau logística: com influeix en la capacitat d’emmagatzematge
L’alçada útil d’una nau logística és un dels factors que més poden influir en la capacitat i el funcionament de la instal·lació.
En termes generals, fa referència a l’alçada disponible per desenvolupar l’activitat, tenint en compte els elements estructurals i les instal·lacions que poden limitar l’espai aprofitable.
No s’ha de confondre amb l’alçada exterior total de l’edifici.
Dues naus amb una superfície similar poden oferir capacitats d’emmagatzematge molt diferents si presenten diferents alçades útils o sistemes de prestatgeries.
Per això, quan es planifica un magatzem, convé analitzar tant els metres quadrats com el volum realment aprofitable.
Emmagatzematge en alçada i aprofitament de l’espai
L’emmagatzematge vertical permet utilitzar diferents nivells de prestatgeries per organitzar mercaderies.
En determinades activitats, aquesta solució pot augmentar la capacitat sense necessitat d’ampliar proporcionalment la superfície de terra.
Tanmateix, no sempre interessa assolir la màxima alçada possible.
L’elecció depèn del pes de les mercaderies, les dimensions de les unitats de càrrega, la freqüència d’accés i els equips de manutenció.
També cal considerar les distàncies de seguretat, les característiques de les instal·lacions de protecció contra incendis i les limitacions tècniques dels sistemes utilitzats.
Per exemple, una instal·lació que necessiti accedir contínuament a referències molt variades pot requerir una solució diferent d’una altra destinada a emmagatzemar grans volums de productes homogenis.
El més important és trobar un equilibri entre capacitat, accessibilitat, seguretat i eficiència operativa.
Relació entre estructura, instal·lacions i automatització
L’alçada útil no depèn únicament de l’estructura principal de l’edifici.
També hi intervenen les instal·lacions que passen per la part superior de la nau, els elements de protecció contra incendis, els sistemes d’il·luminació i altres equipaments.
A més, determinades solucions d’emmagatzematge automatitzat poden exigir condicions específiques de verticalitat, precisió geomètrica i estabilitat.
Per això, és fonamental coordinar el disseny estructural amb les necessitats d’emmagatzematge i les instal·lacions tècniques.
Un projecte ben plantejat permet anticipar interferències i evitar que elements de l’edifici redueixin innecessàriament l’espai disponible per a l’activitat.
En aquest sentit, les decisions preses durant la fase de projecte poden tenir conseqüències durant tota la vida útil de la instal·lació.
Com triar i dissenyar una nau logística segons l’activitat
Després de conèixer els diferents tipus de magatzems, arriba una qüestió fonamental: quines característiques ha de tenir una nau per respondre a una activitat concreta?
No existeix una única solució vàlida per a tots els projectes.
Una plataforma de distribució, un magatzem de matèries primeres i una instal·lació robotitzada poden necessitar configuracions molt diferents.
Per això, abans de definir superfícies, alçades o sistemes constructius, convé analitzar les necessitats operatives.
Des de la nostra perspectiva, una nau logística s’ha de projectar com un conjunt en què estructura, instal·lacions i funcionament estiguin coordinats.
Distribució interior, circulació i seguretat
La distribució interior determina com es desplacen les mercaderies i les persones dins del magatzem.
Entre les qüestions que convé definir hi ha les zones de recepció, emmagatzematge, preparació de comandes i expedició.
També és important estudiar els recorreguts dels equips de manutenció i separar adequadament les circulacions quan sigui necessari.
Una organització poc eficient pot provocar desplaçaments excessius, encreuaments conflictius i dificultats operatives.
La distribució ha de tenir en compte tant el funcionament diari com les tasques de manteniment i les situacions d’emergència.
En el disseny constructiu també intervenen la resistència del paviment, l’estructura, les instal·lacions elèctriques, la il·luminació, la ventilació i la protecció contra incendis.
Les necessitats exactes dependran de l’activitat i de la normativa aplicable.
Per això és important abordar tots aquests aspectes de manera coordinada des de les primeres fases del projecte.
Previsió de creixement i futures necessitats logístiques
Les necessitats logístiques d’una empresa poden canviar amb el temps.
Un augment de l’activitat, noves línies de producte o la incorporació de sistemes automatitzats poden modificar l’ús de l’espai.
Per aquest motiu, quan es dissenya una nau és convenient valorar-ne la possible evolució.
Entre les qüestions que es poden estudiar hi ha la capacitat de reorganitzar zones interiors, ampliar determinades instal·lacions o incorporar nous equips.
També convé analitzar les possibilitats de creixement de la parcel·la, quan n’hi hagi, i les limitacions urbanístiques o constructives que puguin condicionar futures ampliacions.
No sempre és possible anticipar totes les necessitats.
Tanmateix, una planificació que contempli escenaris d’evolució pot ajudar a reduir intervencions posteriors i facilitar l’adaptació de l’edifici.
Per aprofundir en aquest tipus de projectes, pots consultar el nostre apartat de construcció d’edificis industrials, on abordem les particularitats d’aquestes instal·lacions.
Exemples de construcció de magatzems i naus logístiques
La millor manera de comprendre com es relacionen la logística i la construcció és observar projectes destinats a activitats concretes.
Les necessitats d’una nau convencional i les d’una instal·lació robotitzada poden ser molt diferents, especialment quan analitzem l’organització de l’espai i la integració dels sistemes tècnics.
Entre els nostres projectes trobem dos exemples relacionats amb aquest àmbit: la nau logística CBL a Girona i el magatzem robotitzat de Puratos a Vidreres.
Nau logística CBL a Girona
La nau logística CBL, situada a Girona, és un dels projectes que podem utilitzar com a referència dins de la nostra activitat constructiva vinculada al sector logístic.
Aquest tipus d’instal·lacions permet entendre per què el disseny d’una nau ha de respondre al funcionament previst a l’interior.
A l’hora de plantejar una construcció logística, qüestions com la distribució de l’espai, els accessos de vehicles, les zones de recepció i expedició o la relació entre l’edifici i el seu entorn formen part de l’anàlisi inicial.
Són decisions que influeixen en com es desenvoluparà l’activitat un cop la instal·lació entri en funcionament.
L’experiència en la construcció de naus logístiques és especialment rellevant perquè exigeix coordinar necessitats operatives amb solucions constructives.
En el nostre cas, el projecte CBL constitueix una referència pròpia que permet vincular aquesta explicació amb una obra real.
Magatzem robotitzat de Puratos a Vidreres
Un altre projecte relacionat amb l’àmbit logístic és el magatzem robotitzat de Puratos a Vidreres.
El seu caràcter robotitzat permet introduir un dels aspectes més interessants de l’evolució de les instal·lacions d’emmagatzematge: la relació entre construcció i automatització.
En aquest tipus de projectes, la coordinació entre l’edifici i els sistemes logístics adquireix una importància especial.
L’estructura, les instal·lacions i els espais disponibles han de ser compatibles amb els equips que desenvoluparan les operacions automatitzades.
També cal tenir presents les exigències de manteniment, seguretat i funcionament dels sistemes previstos.
Per això, en una instal·lació robotitzada, el disseny constructiu no es pot plantejar completament al marge de la tecnologia que s’utilitzarà a l’interior.
El projecte de Puratos a Vidreres ens permet mostrar la nostra vinculació amb aquest tipus de solucions, en què les necessitats industrials i logístiques s’han d’abordar de manera coordinada.
Preguntes freqüents sobre els tipus de magatzems
Quins són els principals tipus de magatzems?
Els magatzems es poden classificar segons diferents criteris.
Per la seva funció logística, trobem magatzems d’aprovisionament, producció, distribució, trànsit, consolidació i preparació de comandes.
Segons la mercaderia, poden ser magatzems de matèries primeres, productes acabats, frigorífics o instal·lacions destinades a mercaderies especials.
També es poden classificar per la seva ubicació, com a centrals o regionals; pel recinte, com a coberts o exteriors; i pel grau d’automatització, com a convencionals, semiautomatitzats o automàtics.
Aquestes categories es poden combinar en una mateixa instal·lació.
Quina diferència hi ha entre una nau industrial i una nau logística?
Una nau industrial és un edifici destinat a desenvolupar activitats industrials, que poden incloure fabricació, transformació, muntatge o emmagatzematge.
Una nau logística està especialment orientada a operacions relacionades amb la recepció, organització, emmagatzematge, preparació i distribució de mercaderies.
La diferència principal es troba en l’activitat prevista, que condiciona la distribució de l’edifici i les instal·lacions.
Què és un magatzem autoportant?
Un magatzem autoportant és una construcció en què les prestatgeries formen part de l’estructura resistent que suporta la coberta i els tancaments de l’edifici.
Aquesta solució permet integrar l’emmagatzematge i l’estructura constructiva, i pot resultar adequada per a determinades instal·lacions de gran capacitat.
No s’ha de confondre amb un magatzem automatitzat, ja que tots dos conceptes descriuen característiques diferents.
Quan convé automatitzar un magatzem?
L’automatització pot ser interessant quan hi ha operacions repetitives, un volum elevat de moviments de mercaderies o necessitats de capacitat i traçabilitat que justifiquen la inversió.
Abans de prendre una decisió, convé analitzar els fluxos logístics, les característiques dels productes, els equips necessaris, la inversió i els costos d’explotació.
També cal comprovar la compatibilitat entre els sistemes automàtics i les característiques constructives de la nau.
Què condiciona el nombre de molls de càrrega?
El nombre de molls de càrrega depèn principalment del volum d’entrades i sortides, la quantitat de vehicles que coincideixen, el temps necessari per a cada operació i l’organització de la instal·lació.
També hi influeixen les dimensions dels vehicles, la disponibilitat d’espai exterior i els recorreguts interns.
El dimensionament s’ha de basar en un estudi de les necessitats reals de l’activitat.
Conclusió: cada tipus de magatzem necessita una solució constructiva adequada
Conèixer els diferents tipus de magatzems és el primer pas per comprendre com s’han de dissenyar les instal·lacions logístiques.
La funció de l’edifici, la naturalesa de les mercaderies, el sistema d’emmagatzematge i el grau d’automatització condicionen les decisions constructives.
Aspectes com els molls de càrrega, l’alçada útil, la resistència dels paviments, la distribució interior i la integració d’instal·lacions tècniques poden influir directament en el funcionament de la nau.
Per això, quan abordem la construcció d’un edifici logístic, considerem fonamental entendre primer quina activitat s’hi desenvoluparà i com pot evolucionar amb el temps.
Projectes com la nau logística CBL a Girona i el magatzem robotitzat de Puratos a Vidreres formen part de la nostra experiència en aquest àmbit.
Una nau logística ben plantejada no és simplement un espai on emmagatzemar mercaderies: és una infraestructura dissenyada per facilitar l’activitat que s’hi desenvolupa.
Si estàs valorant la construcció d’una nau industrial o logística, pots conèixer els nostres serveis de construcció d’edificis industrials i les solucions que desenvolupem per a aquest tipus de projectes.
